Publicacions i llibres
Fruit d’eixe treball, en paral.lel és autor de nombrosos articles al llarg dels anys i de set publicacions, a més de coautor d’altres set llibres. Entre aquestes destaquen:
El Rincón de Ademuz.
Análisis geográfico comarcal
Asociación para el desarrollo integral del Rincón de Ademuz (ADIRA). 1998.
Una comarca, singular i alhora encara prou desconeguda per a molts valencians i valencianes, va ser estudiada per primera vegada amb profunditat i visió de conjunt en aquesta publicació. Han passat vora tres dècades des de la seua edició, per tant, algunes de les dades que figuren a la publicació ja poden considerar-se històriques; també, s’ha avançat en el coneixement de l’esmentat territori i la seua societat, tot i que aquest estudi encara és considerat per a moltes persones com una referència per a conèixer la comarca.
Des d’una visió de conjunt, sintetitzadora, al llarg d’aquestes pàgines és possible apropar-se al territori i la seua caracterització, a l’evolució històrica de la societat comarcal, a la gestió de l’espai… En general, a la societat comarcal i les seues transformacions en època contemporània. Amb el suport visual de mapes temàtics i de divers material gràfic així com també de nombroses fotografies, el text va descobrint els aspectes més diversos d’aquesta comarca tan peculiar.
Geografía de Andilla
Asociación para el desarrollo integral del Rincón de Ademuz (Ayuntamiento de Andilla). 1998.
La vila d’Andilla, en la comarca de la Serranía, és un d’eixos llocs de passat rellevant, com testimonien alguns dels seus monuments, que la profunda crisi contemporània patida per les seues terres i els seus habitants ha relegat a un lloc molt secundari. De fet, és un dels municipis valencians més castigats pel despoblament i que, a hores d’ara, roman com amagat en una raconada de les nostres muntanyes.
En aquesta publicació de l’any 1999 és possible apropar-se als principals trets i característiques dels processos experimentats pel municipi i pels seus habitants des del segle XIX. Tot això abans de dedicar una especial atenció a la realitat, en tots els aspectes, de la societat i el territori d’Andilla en els anys de trànsit entre els segles XX i XXI.
Puebla de San Miguel,
el rincón del Rincón
Ayuntamiento de Puebla de San Miguel. 1999.
El títol d’aquesta publicació s’inspira en una expressió popular de la comarca: “Puebla de San Miguel, el rincón del Rincón”, molt gràfica pel que fa a la seua situació geogràfica. Si el Rincón de Ademuz és un enclavament llunyà, gairebé exòtic per a molts valencians, què dir de la Puebla… Un municipi integrat en la seua comarca i alhora amb molts trets singulars, diferencials. Aquest enclavament destaca pel seu divers i riquíssim patrimoni natural, així com també per l’etnològic que ens facilita un apropament a la vida en aquestes terres en el passat. Tot això es reflecteix en aquesta publicació; també, la vida diària a la localitat a les acaballes del segle XX.
Aquest senzill treball, plantejat amb un enfocament molt divulgatiu quant al disseny i la imatge, molt acurada, compta amb mapes i alguns dibuixos del naturalista estudiós de la flora i fauna local Jesús Monedero. Per tant, suggerim que pot ser una de les millors opcions a l’hora de conèixer aquesta espectacular àrea, de la qual gran part està inclosa en el Parc Natural de la Puebla de San Miguel, un valuosíssim espai natural presidit per l’Alto de las Barracas, el lloc més elevat del territori valencià.
La Serranía: análisis geográfico comarcal
Centro de Estudios la Serranía (CELS). 2000.
La Serranía, vertader topònim (reconegut oficialment des de 2023) de la comarca que cal reivindicar per tal de desbancar a eixa desficaciada i decadent denominació de Los Serranos o els Serrans, és una extensa, diversa i atractiva comarca valenciana. Al llibre, una àmplia i completa síntesi fruit d’una intensa investigació realitzada sobre el territori i els seus pobladors, mostra sobretot les transformacions experimentades per la Serranía des del segle XVIII fins a l’any 2000, data en què es va editar, per centrar-se en la realitat d’eixe darrer any.
Es tracten les qüestions més diverses de la realitat comarcal, amb un clàssic enfocament d’anàlisi geogràfic territorial, de forma individualitzada i, alhora, amb una visió integradora. Al llarg de les seues 431 pàgines que combinen text així com un complet conjunt de fotografies, quadres i mapes, s’ofereix un complet apropament als territoris, paisatges, persones, activitats diverses, etc. per a qui vullga conèixer millor eixa extensa i diversa raconada valenciana.
Vallanca. Aproximación a un pueblo del Rincón de Ademuz
Ayuntamiento de Vallanca. 2000.
Vallanca, un altre dels set municipis de la comarca del Rincón de Ademuz, ha experimentat una caracterització i evolució en el temps molt semblant a grans trets, tot i que amb matisos locals, a la resta dels pobles comarcals. Acostar-se a la seua evolució històrica recent així com, fil per randa, a la realitat local al tomb del segle XX ofereix un interès com a municipi i com a representació de la comarca.
És així com al llarg de les pàgines d’aquesta publicació es realitza un apropament al medi físic local i la seua caracterització, a l’evolució de la societat principalment amb posterioritat al segle XVIII, per a centrar-se en els diferents aspectes de la vida local cap a l’any 2000. Un acostament realitzat des d’un enfocament divulgatiu, didàctic. A més, per a qui vullga conèixer millor aquestes contrades, fins i tot visitar-les, inclou una aproximació al seu ric patrimoni natural, així com al de caràcter cultural. Al cap i a la fi, Vallanca, entre els vessants de la serra del Santerón i la rodalia de la vall del Túria, és un municipi ric en contrastos territorials, en paisatges d’interès, en elements de la passada i la present gestió del territori. Vallanca. Aproximación a un pueblo del Rincón de Ademuz es presenta com una oportunitat, alhora que una invitació, a conèixer aquesta zona del Rincón de Ademuz.
Higueruelas en el tiempo
Ayuntamiento de Higueruelas. 2010.
En una comarca de paisatges i activitats tan diversos com La Serranía, Higueruelas representa una de les seues facetes, d’això se’n desprén que al títol, i en relació amb eixe context, s’afegeix: “aproximación a un pueblo singular”. En una comarca castigada pel despoblament i la crisi, Higueruelas és una mostra de localitat on la indústria i també el tractament de mineral han estat i estan determinats per la seua pervivència des del segle XX. Al llarg de les pàgines del llibre és possible apropar-se als aspectes més diversos de la caracterització del municipi, des de la seua consolidació com a poble al segle XVIII fins a una completa aproximació a la realitat esdevinguda al voltant de l’any 2010.
En eixe ampli recorregut per un territori i els seus habitants també cal destacar la història de la singular industrialització local. Fins ara, i a l’espera que amb el temps altres publicacions completen aquesta tasca, ens aventurem a apuntar que pot ser la millor opció per apropar-se, amb els peus a terra, a alguns aspectes interessants del municipi.
Viure a la caseta. L’hàbitat tradicional valencià de temporada
Edicions del Bullent. Premi Bernat Capó d’investigació i difusió de la cultura popular. 2021-2022.
Viure a la caseta és l’edició en format de llibre de l’estudi homònim que va rebre el guardó Bernat Capó de difusió de la cultura popular que concedeix l’Etno, el Museu Valencià d’Etnologia, de la Diputació de València l’any 2021. Amb un enfocament principalment divulgatiu, fonamentat en l’abundant informació consultada sobre diferents comarques i pobles del territori valencià, realitza un recorregut per l’origen i l‘evolució, la justificació, la caracterització, etc., del tan rellevant hàbitat tradicional rural d’utilització temporal.
És un acostament als milers de casetes i altres construccions d’utilització temporal: durant dies, setmanes, mesos… per viure al camp i a la muntanya, amb motivacions laborals. I no sols a eixes construccions tan importants al nostre paisatge, com un component més, sinó a la gent que les va bastir i ocupar, que les va viure, sovint en circumstàncies dures des dels nostres paràmetres actuals. A les pàgines de la publicació es veuen reflectits els desplaçaments per anar o tornar a la caseta, la recerca d’aigua o de llenya per al seu ús durant l’estada, la conservació d’eines i aliments o la cuina, les formes de passar la nit, etc.
I com no tot era treballar, i fins i tot patir, també els moments d’esplai i de sociabilitat. Així, darrere d’un extens apartat introductori sobre la qüestió, s’amplia la visió amb l’apropament a tres models concrets: les casetes i bodegues dels alcublans i alcublanes al terme de Llíria i altres models de la rodalia; les cases i casetes amb riurau principalment de la Marina, també dels encontorns, i finalment les cases i casetes de la marjal al sud de l’Albufera. Viure a la caseta, una magnífica opció per conèixer un altre element del nostre passat més recent.
Una gran explotació agraria de l’Horta de València durant l’Autarquia (1939-1959)
Institut d’Estudis Comarcals de l’Horta Sud. Premi d’Investigació Històrica de l’Horta Sud 2023-2024.
Afortunadament al llarg del temps s’han realitzat nombrosos estudis sobre el territori, la seua gestió i les persones que han habitat i habiten a la comarca de l’Horta, encara que resta molt que estudiar i sobretot difondre. En eixe context es publica en 2025 aquest estudi, que va merèixer l’ajuda a la investigació del 2023 per part del Centre d’Estudis Comarcals de l’Horta Sud.
En ell es realitza una aproximació a la situació del sector agrari i la gent que treballava al camp a un període històric concret com és la primera postguerra, durant l’autarquia, en una combinació entre anàlisi geogràfica, històrica i també etnològica. Eixe apropament es duu a terme mitjançant un microestudi, sobre la base d’una explotació agrària, les seues circumstàncies i evolució. I, concretament, gira al voltant d’una explotació agrària de mitjanes o grans dimensions, en el context comarcal i d’enfocament empresarial, un model no abordat habitualment.
Al llarg de les pàgines del llibre es pot conèixer millor no sols la funcionalitat d’eixa explotació, en bona mida extrapolable a altres, la gestió de les terres d’arròs, de tarongers, d’horta o el secà, així com la cria de porcs i bous, sinó també el dia a dia dels treballs, com les persones que els executaven i les seues circumstàncies. Representa una completa aproximació a un temps, a una societat, que tot i la relativa proximitat, a hores d’ara, ja es troben lluny en el temps i alhora a un paisatge agrari que tant ha marcat al territori de la comarca. Al cap i a la fi, una bona oportunitat per endinsar-se en un altre temps i en un altra societat.
