Publicacions i llibres

Una comarca, singular i alhora encara prou desconeguda per a molts valencians i valencianes, va ser estudiada per primera vegada amb profunditat i visió de conjunt en aquesta publicació. Han passat vora tres dècades des de la seua edició, per tant, algunes de les dades que figuren a la publicació ja poden considerar-se històriques; també, s’ha avançat en el coneixement de l’esmentat territori i la seua societat, tot i que aquest estudi encara és considerat per a moltes persones com una referència per a conèixer la comarca.

Des d’una visió de conjunt, sintetitzadora, al llarg d’aquestes pàgines és possible apropar-se al territori i la seua caracterització, a l’evolució històrica de la societat comarcal, a la gestió de l’espai… En general, a la societat comarcal i les seues transformacions en època contemporània. Amb el suport visual de mapes temàtics i de divers material gràfic així com també de nombroses fotografies, el text va descobrint els aspectes més diversos d’aquesta comarca tan peculiar.

El títol d’aquesta publicació s’inspira en una expressió popular de la comarca: “Puebla de San Miguel, el rincón del Rincón”, molt gràfica pel que fa a la seua situació geogràfica. Si el Rincón de Ademuz és un enclavament llunyà, gairebé exòtic per a molts valencians, què dir de la Puebla… Un municipi integrat en la seua comarca i alhora amb molts trets singulars, diferencials. Aquest enclavament destaca pel seu divers i riquíssim patrimoni natural, així com també per l’etnològic que ens facilita un apropament a la vida en aquestes terres en el passat. Tot això es reflecteix en aquesta publicació; també, la vida diària a la localitat a les acaballes del segle XX.

Aquest senzill treball, plantejat amb un enfocament molt divulgatiu quant al disseny i la imatge, molt acurada,  compta amb mapes i alguns dibuixos del naturalista estudiós de la flora i fauna local Jesús Monedero. Per tant, suggerim que pot ser una de les millors opcions a l’hora de conèixer aquesta espectacular àrea, de la qual gran part està inclosa en el Parc Natural de la Puebla de San Miguel, un valuosíssim espai natural presidit per l’Alto de las Barracas, el lloc més elevat del territori valencià.

Vallanca, un altre dels set municipis de la comarca del Rincón de Ademuz, ha experimentat una caracterització i evolució en el temps molt semblant a grans trets, tot i que amb matisos locals, a la resta dels pobles comarcals. Acostar-se a la seua evolució històrica recent així com, fil per randa, a la realitat local al tomb del segle XX ofereix un interès com a municipi i com a representació de la comarca.

És així com al llarg de les pàgines d’aquesta publicació es realitza un apropament al medi físic local i la seua caracterització, a l’evolució de la societat principalment amb posterioritat al segle XVIII, per a centrar-se en els diferents aspectes de la vida local cap a l’any 2000. Un acostament realitzat des d’un enfocament divulgatiu, didàctic. A més, per a qui vullga conèixer millor aquestes contrades, fins i tot visitar-les, inclou una aproximació al seu ric patrimoni natural, així com al de caràcter cultural. Al cap i a la fi, Vallanca, entre els vessants de la serra del Santerón i la rodalia de la vall del Túria, és un municipi ric en contrastos territorials, en paisatges d’interès, en elements de la passada i la present gestió del territori.  Vallanca. Aproximación a un pueblo del Rincón de Ademuz es presenta com  una oportunitat, alhora que una invitació, a conèixer aquesta zona del Rincón de Ademuz.

Viure a la caseta és l’edició en format de llibre de l’estudi homònim que va rebre el guardó Bernat Capó de difusió de la cultura popular que concedeix l’Etno, el Museu Valencià d’Etnologia, de la Diputació de València l’any 2021. Amb un enfocament principalment divulgatiu, fonamentat en l’abundant informació consultada sobre diferents comarques i pobles del territori valencià, realitza un recorregut per l’origen i l‘evolució, la justificació, la caracterització, etc., del tan rellevant hàbitat tradicional rural d’utilització temporal.

És un acostament als milers de casetes i altres construccions d’utilització temporal: durant dies, setmanes, mesos… per viure al camp i a la muntanya, amb motivacions laborals. I no sols a eixes construccions tan importants al nostre paisatge, com un component més, sinó a la gent que les va bastir i ocupar, que les va viure, sovint en circumstàncies dures des dels nostres paràmetres actuals. A les pàgines de la publicació es veuen reflectits els desplaçaments per anar o tornar a la caseta, la recerca d’aigua o de llenya per al seu ús durant l’estada, la conservació d’eines i aliments o la cuina, les formes de passar la nit, etc.

I com no tot era treballar, i fins i tot patir, també els moments d’esplai i de sociabilitat. Així, darrere d’un extens apartat introductori sobre la qüestió, s’amplia la visió amb l’apropament a tres models concrets: les casetes i bodegues dels alcublans i alcublanes al terme de Llíria i altres models de la rodalia; les cases i casetes amb riurau principalment de la Marina, també dels encontorns, i finalment les cases i casetes de la marjal al sud de l’Albufera. Viure a la caseta, una magnífica opció per conèixer un altre element del nostre passat més recent.